D‘una lògica aclaparadora la Privilegi fou la segona via oberta al Serrat dels Monjos. La seva geometria fissurada demana a crits ser escalada i quan ens hi posem no decepciona.
Un cop superat el peatge inicial, les fissures a equipar es succeïxen agraïdes fins el gran sostre que domina barrant el pas. És aleshores quan toca ballar sobre els estreps i penjar-se dels friends que mai queden malament. I tot això sobre un rocam que recorda més al Montroig que a Montserrat.
- Via: Privilegi
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6a/A2 (MD/A2)
- Dificultat obligada: V+/A2
- Llargària: 120 metres
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà
- Equipament: Semi-equipada amb 8 espits i 3 claus. Reunions equipades
- Material: 12 cintes, joc de Camalots del #0.4 al #2 repetint #0.4, #0.75 i #1. Estreps i opcionalment un petit joc de tascons
- Valoració: ***
- Orientació: Sud
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via.
La via:
Via de fissures a equipar. Els primers metres són molt desagradables, sobre roca escamosa, terra i matolls, peatge a pagar per poder gaudir de les fissures centrals. A la meitat del primer llarg hi ha una reunió. La segona i la tercera tirada són dos llargs de fissura sensacionals, mantinguts en V amb algun pas més difícil i absolutament agraïts a l’hora d’equipar. El quart supera un sostre perfectament fissurat en escalada artificial a equipar (un universal emplaçat). No obstant els friends mitjans entren a caldo. Al final de la tirada trobarem un parell d’espits. El darrer llarg és molt indefinit. Toca baixar una mica per anar a buscar una mena de diedres fàcils però trencats; té pinta que es pugui sortir directe amunt des de la reunió quedant una tirada molt més elegant.
Descens:
Marxem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.